relats de terror.

De jove menjava cossos sencers. Ara, eternament vell, paladeja amb delit galtes, mugrons i carns properes a l’engonal dels segrestats.

records

neu

ancorats a l'hivern
tinc records només meus
lligats al no res que és el passat
per molt que m'hi escarrassi
no seran, que ja no són...
una mica d'angúnia del primer fred
un punt de joia de la neu
una boira polsosa que em recorda els somnis
i res més, només el foc i jo
sentint el vent trencant silencis
curiosament la pau la porta el fredpotser el pressagi d'una mort certamandrosament un s'hi acostuma

ja ho té això de fer-se gran

i tanmateix, hi guanyes

a prendre pel sac

seria políticament incorrecte dir que n'estic fins els pebrots dels polítics?

i dels qui es dediquen a governar?

que no puc aguantar més les farses i mentides del llenguatge d'aquests que suposadament ens han de fer una vida més planera, que busquen el nostre benestar?

sí, home, sí, aquests que es barallen pel finançament, per veure qui és més catalanista, independentista...i... em permeteu? a prendre pel sac! tots! si viuen com rajàs i les llàgrimes són pels altres, o sigui, que una gran botifarra...

jo tenia ganes de dir...

que n'estic fins els nassos de seguir el ramat dels dies nadalencs, i malgrat tot, no me'n puc sostreure...

que sense adonar-me'n, m'embabaco mirant aparadors i botiguetes i m'entren ganes boges de comprar...

i recordo que un dia, algú em va dir, que, si t'ha faltat "amor", ho supleixes amb "coses"

passa que jo sé, que, a casa, em van donar tot l'amor que sabien i podien donar-me...

llavors, la beneita sóc jo... busqueu-me a les rebaixes...

mac

he escoltat que, si el teu fill vol tenir un cotxe de curses, no cal que et preocupis. Vas a un lloc que es diu MacMobles, o quelcom semblant, i pot tenir: un llit cotxe de curses, un llit tobogan, un llit parc de jocs... Aviat, hi haurà a la venda llit amb jacuzzi, llit amb cinema i crispetes prement un botó, llit amb minyona que et vesteix al matí... I jo, com una burra, ensenyant-los a agafar el llapis, quina manera de perdre el temps... I els pares, sí, senyor, bona manera de preparar els nens per la vida, consumiu, consumiu, que el món s'acaba...

enganyifes

queixosos botzinadors, crítics malcontents

barbollejant cínics incoherències estudiades

enterbolidores de principis

esbomben argúcies i enganyifes

els grans arribistes criden eslògans

darrere dels quals només hi cap un neologisme

cadirisme

(la casa gran del...)

la xicra

una xicra és una tasseta que té poca cabuda.

com la poca cabuda que tenen els cervells d'algun que jo conec.

us heu apuntat als deu mil de Brusel.les?

no caigueu al parany, la convocatòria ve d'on ningú es pensaria,

sí, o i tant, CIU i ERC units en una empresa comuna,

la casa gran del cadirisme (sempre una cadira, sota qualsevol color)