relats de terror.

De jove menjava cossos sencers. Ara, eternament vell, paladeja amb delit galtes, mugrons i carns properes a l’engonal dels segrestats.

records

neu

ancorats a l'hivern
tinc records només meus
lligats al no res que és el passat
per molt que m'hi escarrassi
no seran, que ja no són...
una mica d'angúnia del primer fred
un punt de joia de la neu
una boira polsosa que em recorda els somnis
i res més, només el foc i jo
sentint el vent trencant silencis
curiosament la pau la porta el fredpotser el pressagi d'una mort certamandrosament un s'hi acostuma

ja ho té això de fer-se gran

i tanmateix, hi guanyes

a prendre pel sac

seria políticament incorrecte dir que n'estic fins els pebrots dels polítics?

i dels qui es dediquen a governar?

que no puc aguantar més les farses i mentides del llenguatge d'aquests que suposadament ens han de fer una vida més planera, que busquen el nostre benestar?

sí, home, sí, aquests que es barallen pel finançament, per veure qui és més catalanista, independentista...i... em permeteu? a prendre pel sac! tots! si viuen com rajàs i les llàgrimes són pels altres, o sigui, que una gran botifarra...